PROPOSTA D’UNITAT DIDÀCTICA per treballar la importància de les dones en tot el procés de la industrialització a principis del S XIX. Pel grup de Coeducació Pedagogies Feministes.

1) En aquest apartat podem treballar de manera interdisciplinària amb diversos recursos: per una banda amb el llibre “Trampa de Foc” (lectura fàcil)

Es pot treballar amb el llibre complet, perquè  a banda del seu contingut és un llibre de lectura fàcil, això vol dir que està adaptat a l’alumnat que té dificultats de lectura, de manera que també facilita la lectura.

• Podem seleccionar el capítol que parla de la immigració dels anys de principi del S.XX. Observar que la ruta d’aquesta immigració va d’Europa (Itàlia, sobre tot) cap els EUA.
• Posar sobre el mapa aquesta ruta.
• Llegir el capítol que parla de la situació de les persones migrades a un país amb una llengua i una cultura diferent.
• Llegir el capítol que explica la situació que patien les noies adolescents que treballaven en les fabriques tèxtils ( en aquest cas, les noies que treballaven cosint camises en la fabrica del triangle de Nova York).

2) Seguim ara amb escenes de la pel·lícula SUFRAGISTES.

Sufragistes (títol original en anglès, Suffragette) és un drama històric britànic de 2015 dirigit per Sarah Gavron i escrit per Abi Morgan. La pel·lícula explica la història de les sufragistes angleses al començament de la Primera Guerra Mundial. La seva principal protagonista és Carey Mulligan en el paper de Maud Watts, una dona de classe treballadora que s’incorpora al moviment sufragista. Meryl Streep, Helena Bonham Carter, Anne-Marie Duff i Romola Garai l’acompanyen interpretant grans figures de la lluita pel sufragi femení.

Sinopsi:

Londres, 1912. Maud Watts treballa en una bugaderia i porta una vida submisa al costat del seu marit i fill enmig d’un clima d’activisme de les dones sufragistes angleses. Lluiten no sols pel seu dret a vot, sinó per unes condicions de treball dignes. Maud no vol problemes quan descobreix que la seva companya Violet és una d’aquestes reaccionàries, però les injustícies faran que a poc a poc se sumi al moviment. Lluitarà no sols contra la violència de la policia i del govern, sinó enfront del rebuig del seu marit i d’altres dones contràries al canvi.

• Explotació laboral de les dones que feien treballs feixucs i pesats, amb components de riscos més elevats, i en canvi cobraven menys que els companys homes.
• Assetjament sexual, agressions sexuals, violacions… sota xantatge de poder ser acomiadades si alguna dona ho feia present.

Àmbit àrea de llenguatge:

• Comentar els termes de vocabulari que apareixen. Sufragisme, explotació…
• Descripció dels personatges principals. Característiques i evolució d’aquestes personatges.
• Descripció dels espais físics: l’interior de la casa de la Maud, una de les protagonistes de la pel·lícula. Com vivien, en quines condicions, quines dificultats tenien en el dia a dia com a curadores de la seva família i alhora treballadores en les fàbriques.

Àmbit matemàtic:

• Proposar enunciat de problemes, partint del sou que cobraven  les dones i comparar amb els preus dels aliments  i de l’habitatge. ( aquí es requereix dur a terme una indagació  sobre els preus del cost de la vida en aquells moments).
• Activitats sobre comparació dels preus i els cost de la vida a finals del S.XiX, i el cost de la vida ara, en el S XXI.  ( entre la classe treballadora, tenint en compte que cada vegada més, les feines de les dones han anant perdent valor en el mercat i són les que ocupen els llocs de treball menys valorats.

Des de l’àmbit tecnològic, i l’art:  

• Parlar del llenguatge audiovisual. Aportar la fitxa tècnica dels materials visuals. En aquest cas sobre la pel·lícula Sufragistes. Explicar els tipus de pla que trobem en una seqüència seleccionada (primer pla, pla detall, pla de conjunt, fora de camp…).
• El blanc i negre: intencional en fer aquesta pel·lícula? Per què? Què aporta aquest recurs tècnic com a recurs narratiu?
• Representar algunes de les accions de la pel·lícula i enregistra-la, intentant recrear els tipus de plans.

3) Per completar i analitzar la industrialització a Catalunya, llegim el llibre “El silenci dels telers”, d’Assumpta Montellà. (Si no és possible la lectura completa, recomanem les pàgs. 26 i 27)

La lectura d’aquest llibre en les pàgines que suggerim, permeten interelacionar aspectes en comú, pel que fa a l’assetjament sexual en l’àmbit laboral, l’explotació de les dones, la seva discriminació en l’àmbit laboral, i la violència que s’exerceix vers les dones, la seva resistència i desobediència.

La proposta didàctica és que l’alumnat trobi en quines escenes es poden copsar les imatges que tenen relació amb el tema de les violències sexuals, les diverses formes de discriminació, la importància de l’entorn social i el control social, en aquells moments.