FORA LA GUERRA DE LA HISTÒRIA
El 30 de gener se celebra el Dia Escolar per a la No-Violència i la Pau (DENIP), una data que ja és prou coneguda en la majoria des de centres educatius tant del nostre país com a escala internacional.
Es va escollir aquesta data en record de l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, però com a feministes, ens agrada recordar la importància de les dones en la cultura de pau i la no-violència, i la seva contribució al moviment feminista, i per tant recordar que la primera Premi Nobel de la Pau va ser la pacifista i activista Bertha von Suttner.
Des del grup de Coeducació Pedagogies Feministes en col·laboració amb el grup Dones x Dones (ambdós grups de Ca la Dona) us volem tornar a proposar una sèrie d’activitats i recursos que poden ser útils més enllà d’aquesta data.
Creiem que treballar per la pau és important i necessari. Cal continuar desenvolupant el treball vers una cultura de la Pau, que passa per una reflexió profunda sobre el tema dels conflictes armats i les guerres.
Malauradament les guerres sembla que no s’acabin mai, sempre hi ha hagut i semblen inevitables. Cal detenir-nos un moment i pensar si realment ens creiem que les guerres són inevitables o tot el contrari, si les guerres es poden evitar i com fer-ho. Nosaltres com coeducadores, partim de la perspectiva de que les guerres es poden evitar si es posen les eines i els recursos necessàris. Entre ells, deconstruir aquest concepte de inevitabilitat i reflexionar sobre el perquè de tantes guerres i conflictes armats. Qüestionar les guerres passa per fer preguntes com aquestes: a qui beneficien? Qui guanya realment en les guerres? Qui en surt perjudicat? Buscar i analitzar les causes i sobretot pensar en les seves conseqüències. Quan hi ha una guerra hi ha un fet irreparable: els milers de vides perdudes que ja no es tornen a recuperar.
Farà dos anys de la guerra de Rússia contra Ucraïna i també vam abordar aquesta guerra amb recursos per treballar des del nostre grup. Ara totes les mirades estan centrades en la guerra de Israel contra Gaza i Cisjordània (Palestina). Des del 7 d’octubre fins l’actualitat la violència dels atacs de l’exèrcit israelià contra la població civil de Gaza ha anat creixent fins arribar a una destrucció del territori que es pot qualificar de massacre i genocidi. Reconeixent i rebutjant l’atac de les milícies armades de Hamàs cap Israel, les morts de nenes, nens, dones i homes a Gaza causades per l’exèrcit israelià no té cap mena de justificació. És d’una asimetria total. És un càstig contra Hamàs però que es materialitza contra tota la població indefensa de Gaza.
En dades de 12 de gener són ja 23.770 les persones mortes de les quals 10.000 són nenes i nens de diverses edats, infants com els nostres que tenim en les aules. D’aquestes morts queden per comptabilitzar les que han quedat sota les runes, les que estan en els hospitals sense possibilitats de poder ser ateses perquè no els queda ni aigua oxigenada, les persones ferides que ni tan sols poden arribar a un hospital i les que moriran de gana.
La nostra responsabilitat com a coeducadores feministes es treballar amb les col·lectius dels diversos espais educatius. Cal parlar amb l’alumnat de les guerres i els conflictes armats, des d’una reflexió i mirada crítica. Cal parlar que la millor eina que tenim per contribuir a una educació per la pau, es començar per treballar la resolució de conflictes des del nostre propi entorn. I pensar que si no comencem a construir pau cada dia, no estarem construint humanitat.
No ens agrada posar el centre en les morts d’aquesta gran tragèdia, ni en les morts de les persones ucraïneses, ens agrada posar la vida en el centre, pensar i creure que més enllà de tanta guerra, la veritable alternativa és la vida i tenir-ne cura.
Per què ?
- Perquè cap país pot ser lliure si està sotmès a una cultura basada en la defensa dels conflictes, a través de les armes.
- Perquè la violència reiterada en els conflictes armats recau de manera foragitada en els infants i les dones, (població civil indefensa).
- Perquè, més que mai, és necessària una cultura de la Pau que evidenciï la perillositat de les armes (les químiques i nuclears, entre altres), perquè és un atemptat contra la vida de les persones i del planeta.
FORA LA GUERRA DE LA HISTÒRIA
RECURSOS
1.Recull de recursos elaborats per la comunitat educativa de Catalunya per promoure la solidaritat amb Palestina i la cultura de la pau entre l’alumnat, famílies i professorat
Accedeix als recursos, disponibles a la web de la Comunitat Palestina de Catalunya, a través d’aquest enllaç:
2. Treball amb l’alumnat a partir de la lectura del Còmic “Gaza Amal” sobre Gaza. Es pot suggerir a l’alumnat que després del debat i reflexió sobre aquesta lectura, diversos dibuixos en format còmic aportant la seva mirada.
https://actua.unrwa.es/peticion/mujeres-valientes
3. Visionats d’aquests curtmetratges sobre la història de Palestina, per fer una posada en comú recollint les aportacions de l’alumnat:
- GAZA: Cortometraje documental nominado a los GOYA (sobre les dificultats per sobreviure en situació de guerra i apartheid)
- https://www.youtube.com/watch?v=2MTdXChyTlY&ab_channel=aljazeeratalk (sobre la història i orígens de Palestina)
4. Treball a partir de contes adients per diferents edats:
a) Tinc un tanc de joguina
A partir d’ un poema de Pere Martí que formava part d’una antologia de l’autor titulada Paraules bessones (Barcanova, 2010) i ha convidat la il·lustradora Núria Tomàs a fer-ne una recreació gràfica. Es tracta un text narratiu de vint versos que parla d’un infant que juga amb soldats de plom i que, de cop i volta, té un xoc en veure imatges de guerra reals a la televisió. Un àlbum molt interessant, que, com ressalta el text de la contracoberta, vol ser una crítica a la banalització de la guerra en la societat actual. Es tracta d’un missatge molt clar característic de l’obra de Pere Martí, que té la voluntat constant de donar pistes als infants per fer un món una mica més habitable. En aquest cas, penso que amb l’editorial Akiara tenen molt en comú.
Propostes per a treballar a l’aula:
- Buscar joguines que tenen relació amb les guerres.
- Entre aquests joguines, tria aquelles amb les que has jugat alguna vegada.
- Un cop les tingueu triades, feu una transformació d’aquestes i reconvertiu-les en una eina o objecte útil per ser utilitzats en la vida quotidiana. Podeu dibuixar-les.
b) El dia que va arribar la guerra. Nicola Davies · Rebecca Cobb. Alba editorial
Suggerit par a Cicle Mitjà de primària
Partint d’una historia senzilla, l’interès per aquesta historia es centra en la manera com s’explica. Commou a l’hora que encoratja.
Plena d’una gran sensibilitat i amb unes il·lustracions que parlen més enllà de les mateixes paraules. Parla de la violència que comporta les guerres. De com aquestes ho destrueixen tot. La guerra no acaba quan ja no se senten els trets i les bombes, va més enllà perseguint a qui la pateix perquè han estat immerses . La guerra impregna la vida de les nenes i nens que l’han viscut. Aquestes guerres no s’acabaven amb el silenci de les bombes, les seves conseqüències perviuen en cada infant que es veu obligada a fugir i que després ha d’adoptar una nova identitat coma refugiada en un “ no lloc”.
- Busca informació sobre aquestes organitzacions : HELP REFUGES, SAVE OF CHILDRE’NS, OPEN ARMS, ACNUR
- Fes un breu resum sobre les seves activitats.
- Cerca en un mapa els països on han arribat algunes de les persones refugiades.
c) Boom. La guerra dels colors. Un llibre il·lustrat de Ximo Abadia. Ed. BOOM
Suggerit per darrer curs de Cicle mitjà i Cicle Superior de primària
Un llibre que ens explica, sense explicar, l’absurd de les guerres , de les dictadures i de qualsevol atac violent.
De com de fàcil és construir un enemic. Només calen alguns ingredients: els rumors, les falses notícies que s’escampen a través de les xarxes socials… I un cop escampades poden esdevenir noticia veritable. D’aquesta manera qualsevol pot ser senyalada, perseguida o assetjada. Amb les seves imatges parla de com a partir d’un rumor. Duna noticia manipulada, d’un malentès, algú es pot convertir en un enemic.
Aquest llibre també ens parla de la tirania de les idees, de la imposició d’aquestes per damunt de les altres. De com aquesta tirania de les idees no permet la dissidència, perquè són la seva veritat absoluta. Si una idea s’imposa a una altra i qualsevol persona no està d’acord, es convertit immediatament en sospitosa. A partir d’aquí pot néixer un conflicte. Un conflicte que no admet el diàleg, sinó que s’imposa per sobre dels altres a través del poder i la força. Un poder que si cal pot utilitzar les armes per imposar-se, un poder que en moltes ocasions s’imposa través de les armes.
Algunes propostes per debatre i compartir:
- Hi ha altre maneres de resoldre els conflictes?
- Buscar exemples de les anomenades com a” Fake news”
d) La banda dels cinc, Yvonhe Hergane. I Christiane Pieper. Ed. Takatuka
Suggerit per a Cicle Inicial de primària
La banda dels cinc presenta cada membre d’un en un, des del dit gros Tim, que és rialler i el primer, fins al Jan, el dit petit, que és golafre i caraplè. Perquè cada dit té un nom, un nombre i una característica que el diferència dels altres.
A partir d’aquest conte es pot treballar la interculturalitat i la resolució de conflictes.
Al final del conte s’inclou un retallable per poder confeccionar titelles de dit amb les que després es pot fer una representació teatralitzada.
e) El país dels ocells sense ales. Nadia Gulham.
Suggerit per a Cicle mitjà i Superior de primària.
Una bella metàfora sobre la guerra i les persones refugiades. «Aquest conte ben particular, parla de les persones que fugen per tenir una llar i un lloc a resguard. Vaig començar a escriure’l a Lesbos, l’any 2019, i el dedico als seus refugiats, al meu país, als infants més vulnerables i a totes les persones que, una vegada i una altra, han de lluitar perquè creixin les seves ales, per volar i trobar un niu.» Nadia Ghulam.
La petita Bibí és una au sense ales que viu feliç amb la seva família a un país d’ocells sense ales. Però un dia apareixen al cel centenars d’ocells diferents, i la vida canvia per a tots els ocells sense ales i el seu país.
- Busqueu informació sobre l’autora i el seu projecte: Ponts de Pau.
- Busca informació sobre aquestes organitzacions : HELP REFUGES, SAVE OF CHILDRE’NS, OPEN ARMS, ACNUR
- Fes un breu resum sobre les seves activitats.
- Cerca en un mapa els països on han arribat algunes de les persones refugiades.
f) Hi ha guerra. Ed. Cruïlla 2008. Text de Fatima Sharafeddine, il·lustracions de Claude K.Dubois. Recomanat per C. Mitjà de primària.
Relat explicat des de la mirada d’una nena de 8 anys que descriu la seva ciutat que estima molt, on ella viu amb la seva família, però un dia van arribar uns soldats i s’hi van quedar. La guerra l’espanta, però diu que quan sigui gran vol ser mestra per ensenyar les nenes i nens a llegir, a escriure i dibuixar…i sobre tot per dir-li als soldats que se’n vagin de la seva ciutat.