Des de l’Espai Infantil Laia i el grup de Coeducació de Ca la Dona, us presentem algunes propostes pels infants, famílies i professorat per continuar reflexionant sobre els conflictes, la violència i les guerres. 

Els recursos que presentem són propostes que es poden treballar des de diferents perspectives tenint en compte que l’objectiu pedagògic és la reflexió i el debat entorn els conflictes diversos en les nostres vides quotidianes.

Bibliografia

La picabaralla. Claude Boujon. Ed. Combo 2009.

Recomanat per  nenes i nens de 3 -6 anys. Per treballar la resolució de conflictes i de com si sumem les forces en comptes de barallar-se, podem trobar la solució del conflicte.

Les nenes i els nens no volen la guerra. Éric Battut. Ed. Joventut 2021

Recomanat per Cicle Inicial de primària.

Per treballar l’absurd de les guerres, dos països veïns es declaren la guerra per un fet irrellevant, la cagada d’un ocell. Però les nenes i els nens d’aquests dos països, van seguir jugant les unes amb les altres ensenyant als adults a superar les diferències.

El soldat i la nena

Text de Jordi Sierra i Fabra, i il·lustracions de Mabel Piérola. Ed. Destino 2003. Recomanat pel Cicle Superior de primària.

“ T’havien dit que lluitaves per alguna cosa i saps que moriràs per res. T’havien dit que era el teu deure i ara t’han arrabassat tot el que tens…” un relat commovedor contra totes les guerres.

Per què? Nikolai Popov. Ed. L’Arca ( Grijalbo Mondadori) 1996

Recomanat per nenes i nens de 4 a 6 anys. De què tracta? D’una granota i un ratolí i d’una flor… Tot comença per una bestiesa: d’entre totes les flors que creixen al prat, el ratolí vol precisament la que té la granota. Però la granota no pensa deixar que li prenguin, passi el que passi i a costa del que sigui. Per reflexionar sobre la insensatesa de les guerres i de com és de fàcil caure en un cicle de violència.

El petit soldat. Paul Verrept. Ed. Joventut. 2003

Cicle Inicial de primària. Les guerres maten persones i destrueixen tot el que hi ha al voltant. Què passa després d’una guerra? Com poden viure les persones després d’haver perdut família i amics ?

Hi ha guerra. Ed. Cruïlla 2008.

Text de Fatima Sharafeddine, il·lustracions de Claude K.Dubois. Recomanat per C. Mitjà de primària.

Relat explicat des de la mirada d’una nena de 8 anys que descriu la seva ciutat que estima molt, on ella viu amb la seva família, però un dia van arribar uns soldats i s’hi van quedar. La guerra l’espanta, però diu que quan sigui gran vol ser mestra per ensenyar les nenes i nens a llegir, a escriure i dibuixar…i sobre tot per dir-li als soldats que se’n vagin de la seva ciutat.

La guerra que no va ser. Ed.Brosquil.2006

Text i il·lustracions de Gabriel F. Tarancón. Cicle Mitjà de primària. Aquesta és la història de les millors espases que  es podien fabricar en aquells temps. Però com a totes les espases per ser útils li cal una guerra. Però, les  espases es van rebel·lar i en comptes de lluitar unes contra les altres, es van abraçar…

Història d’una bala.Ed. Hymsa. 2010.

Text de Joles Sennell, il·lustracions de Carme Peris. Cicle Mitjà de primària. La història d’aquesta bala, és ben curiosa perquè després de ser disparada per un canó, va decidir seguir volant per l’aire i no fer mal a ningú. No es va aturar fins arribar a un camp abandonat. Allà va reposar i es va convertir en una eina per llaurar la terra.

La bibliotecària de Bàssora. Janette Winter. Ed. Joventut 2003

Cicle mitjà i Superior de primària. Basada en la història real d’una bibliotecària que s’esforça en salvar el valuós fons de la biblioteca durant la invasió de l’Iraq. I de com l’amor per la cultura, els llibres i el coneixement poden travessar les fronteres amb respecte i no amb guerres.

Cicle Inicial

Retallables

Retallables a partir d’aquesta imatge.

Proposta: Presentar a l’alumnat la imatge d’un nen soldat amb alguns dels elements que en formen part . La proposta que es pot treballar és de vestir-lo amb altres element que no tenen res a veure.

Es tracta de que les nenes i nens prenguin consciència que per gaudir del joc no cal fer servir imatges de soldats, ni de canons, ni de pistoles… Si l’activitat es fa amb alumnat de més edat es pot parlar dels nens soldats.

Cicle mitjà

Activitat a partir de: En Gianni Rodari i la guerra. ( El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida. 2020)

Introducció: durant la Segona Guerra Mundial, en Gianni Rodari va aconseguir una feina de professor al seu poble. En aquella època va descobrir com n’eren d’injustes les guerres, perquè s’hi perseguien persones que no tenien culpa de res, i des d’aleshores va estar en contra de totes les guerres i de totes les persecucions.

PARRACS! PARRACS!

Ei , drapaire, que duus al sarró? una sabata sense taló, un antic vestit de nit amb tot d’estrips al pit, un tambor esventrat, un abric sense botons, uns elàstics sense pantalons i, al fons, amb el morro a terra, tot un senyor ministre de la guerra

• Lectura i memorització de la poesia.
• Aclarir paraules que no s’entenguin o no coneguin.
• Fer variacions sobre el poema, com: què duus en el sarró, un caramel de turró….

Cicle superior

La revolta de les màquines

Les màquines es van rebel·lar perquè no volien fabricar armes. Sabeu com va començar la cosa?. La primera que es va revoltar va ser una màquina que fabricava tubs de totes les mides: tubs primets com un dit i tubs grossos com canons, dels que fan servir als aqüeductes .

Quan li van ordenar que produís canons, la màquina va continuar fent tubs per a aqüeductes com si res.

• Però com voleu que disparem – deien els generals, empipadíssims – amb aquests tubs que només serveixen per a les clavegueres? Bé hem de poder fer-hi passar els projectils, pel tub del canó, així no podrem disparar.
• I per què voleu disparar a ningú? – deia la màquina, somrient sola.

No cal dir que els generals no l’entenien quan parlava: aquests només entenen la veu dels canons. I el somriure tampoc no el veien, perquè les màquines no tenen pas la boca per somriure: somriuen amb les rodetes.

Després també hi havia una màquina que feia claus i, quan li van manar que fes bales per a fusells, ella va continuar fent claus com sempre, fent-se la desentesa.

• Càson l’olla – deien els generals – , però com podrem fer una guerra amb claus? Els nostres enemics arreplegaran els claus i es reforáran les soles de les sabates.

Una tercera màquina havia de fer pólvora i altres pols i barreges explosives, però es va fer la longuis i va continuar produint adobs pel camp.

• Potser podríem llançar-los tot això als enemics? – es van plantejar els generals rascant-se la panxa.
• En comptes de destruir la seva ciutat, només farem que adobar- los i assaonar-los la terra.

Van provar de castigar les màquines, deixant-les sense oli o sense aigua. Les màquines passaven gana i era evident que estaven cada cop més tristes, amb tot aquell rovell que les anava tapant. Però les persones que treballaven a la fàbrica, per no deixar-les morir, les curaven amb amor, netejant i lubricant-ne tots els engranatges. I quan els generals van donar ordre perquè les màquines tornessin a funcionar, elles van reprendre la marxa i es van posar a produir com sempre, tubs, claus i adob. Els generals estaven desesperats perquè no podien anar a la guerra, en canvi la gent era feliç. Quan passaven pel costat de les fàbriques, somreien perquè sentien les màquines que cantaven:

• Capità de la guerra, agafa l’escopeta i cau de cul a terra.

• Podem treballar alguns aspectes concrets del llenguatge com ara les frases fetes que apareixen en el conte.
• Fer un debat reflexionant sobre el contingut del conte i del to humorístic en el que està escrit.
• L’alumnat poden  il·lustrar tot el conte o alguna part. Si es fa per grups després es poden ordenar les il·lustracions seguint l’orde del relat.
• Suggerir i motivar-los per què cerquin la biografia d’en Gianni Rodari si no el coneixen. Buscar altres contes, versos o altres llibres que hagi escrit.