Article del Grup de Treball Educació Feminista (GT Educació feminista: Gènere i currículum, Associació de Mestres Rosa Sensat) del 3 de març de 2025, publicat al Diari de l’Educació
Enllaç a l’article original >>
Les comunitats educatives de les nostres escoles i instituts formen part activa de la societat i, per tant, no són alienes a cap fenomen social. En un temps d’incerteses i d’intents de retrocessos en drets fonamentals les nostres conviccions feministes ens empenyen a continuar treballant per la justícia social i per la centralitat de la vida.
Estem davant una onada gegant de discursos d’ultradreta. D’odis i menyspreus. De masculinitats ràncies. Repulsives. Més que mai hem de visibilitzar les desigualtats, les opressions, les violències. Més que mai hem de deixar de normalitzar un sistema patriarcal i capitalista destructor.
Continuem amb la lluita per la llibertat, per la igualtat de drets i pel sosteniment de la vida
Hem de visibilitzar el corrent de masclisme neoliberal i neofeixista que està omplint les pantalles i els caps d’adolescents i joves amb l’objectiu de restablir el privilegi blanc masculí i reforçar la masculinitat hegemònica. La “masclosfera” (manosfera en castellà, conjunt de blogs, webs i fòrums que promouen la masculinitat patriarcal i l’hostilitat envers les dones) i tots els moviments que sorgeixen d’aquí com les “tradwifes” (neologisme per a dona tradicional, model de mestressa de casa dels anys 50 i esposa complaent), “incels” (involuntary celibate en anglès, celibat involuntari, una subcultura que consisteix en comunitats virtuals d’homes heterosexuals que diuen ser incapaços de tenir relacions sexuals amb una parella, i que forma part de la masclosfera), gurus del ligue i de la masculinitat portada a la misogínia des de discursos que en si mateixos són exercicis de poder.
Influencers masclistes de TikTok, Facebook, Whatsapp o Instagram influeixen també en la percepció del propi cos amb l’intent de disciplinar-lo, contribuint fortament a la pressió estètica des de la “grassofòbia” (“gordofobia en castellà, menyspreu i odi envers cossos no normatius), amb molt serioses implicacions per al benestar, la salut i la vida de nenes i noies.
Entren a totes les cases a través de les pantalles dels nostres mòbils i dels meravellosos algoritmes que ens escanegen dia sí i dia també. Aquests corrents reforcen les estructures socials de desigualtats de gènere. A través d’aquests perfils, d’estètica juvenil i llenguatge informal i proper, es solidifica la misogínia online i es multipliquen les formes de violència: l’antifeminisme, l’essencialisme de gènere, el victimisme masculí i el seu fals sentiment de pèrdua (de privilegis, visibilitat, drets…).
És un fet que, malauradament, les institucions educatives continuen perpetuant els estereotips i, per tant, proposem que parlem de la Invisibilització dels estereotips de gènere que es continuen donant en el professorat quan diu “Jo tracto a tothom igual, no faig diferències“
I de la naturalització o essencialització dels estereotips de gènere en el professorat i les institucions educatives, quan consideren normal i habitual la subordinació de les nenes i les dones, i la prepotència dels nens, nois i homes. Queda recollit en expressions com “Ja se sap els nens o els nois són així“, o en frases com “A les nenes o a les noies els agrada que les manin, sempre ha sigut així“.
En alguns casos, el testimoni de personal extern als centres dona a conèixer situacions que sovint, so pretext de no generar conflictes, queden silenciades al si de les institucions
Al voltant de l’11 de febrer, Dia Mundial de les dones i les nenes a la ciència, un equip d’investigadores joves que van a escoles i instituts per explicar la seva experiència personal en la formació i desenvolupament professional a l’àmbit de les STEM (sigla en anglès per a ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), van haver de sentir en boca d’un professor d’institut que davant seu i de tot l’alumnat del grup classe, deia que hi ha estudis sobre el cervell que posen de manifest la superioritat intel·lectual dels homes sobre de les dones.
És de suposar que es refereix al del neuròleg alemany del segle XIX que va publicar el llibre “La inferioridad mental de la mujer” (1900). Al marge de la seva ignorància, premeditadament tendenciosa, de tots els estudis científics dels últims 100 anys (absència de dimorfisme sexual en el cervell humà, diferències degudes a la socialització de gènere, plasticitat neuronal, etc.), queda molt clar que la seva declaració masclista l’incapacita per exercir la professió.
La denúncia de tots aquests fets obeeix a la necessitat imperiosa de revisar les pràctiques educatives, a reflexionar i prendre consciència d’on som i cap on volem anar, a tornar a una pedagogia crítica feminista que no obeeix mandats
Creiem fermament que l’avanç en drets de persones i grups vulnerats pel sistema capitalista cisheteropatriarcal capacitista racista i colonial implica una transformació que beneficia la vida de tota la societat en el seu conjunt i en el nostre cas, d’infants, adolescents, famílies, professorat i totes les persones que integrem la comunitat educativa de cada centre.
En aquest 8 de març, com a docents feministes, reafirmem el nostre compromís amb la utopia i expressem el desig d’un món i una societat millors. Les generacions d’infants i joves que pretenem educar s’ho mereixen. I, davant l’onada antifeminista ens fem eco de múltiples veus que ens diuen que:
El contrari del feminisme no és el masclisme, és la ignorància